A les darreries del segle XVII, un escamot de guerrers procedents del curs mig del riu Níger, dirigits pel jove Maassa Kulibaly, pacten amb esclaus fugitius i creen un exèrcit itinerant que, per les armes i els pactes confederals, acaben establint un nou poder a les grans extensions de sabana que van del Níger al Senegal (Tauxier 1927). A començaments del segle XVIII, l'associació de joves del poble de Segu, a 250 kilòmetres al Nordest de Bamako, pren el poder després que el seu líder -Mamari, dit Biton Kulibaly 3 - fes executar tots els caps de llinatge i mestres de la terra (Diarra 1980). En poc menys de mig segle -c.1670 a c.1710- dos Estats altament militaritzats emergeixen al cor del Sudan occidental, tot i que perfectament diferenciables per la seva mateixa estructura institucional: Kaarta disposa d'un esquema confederal, gairebé de tipus polonès senyorial, mentre Segu no reconeix cap espurna de poder fora del centre decisori que és a les mans del rei o faama, literalment aquell que posseeix la força (Bazin 1975). Durant dos segles, aquests dos regnes militars exerciran la seva activitat predadora orientada a l'exportació d'esclaus vers les costes de Senegàmbia, Sierra Leona o Golf de Guinea, però també vers el Gran Turc per rutes transsaharianes. En ambdós casos, l'aliança amb els mercaders jula o soninké-marka 4 fou indispensable per a l'eficaç funcionament de la nova economia política de l'era negrera.
La llegenda de Biton Kulibaly, el primer faama de Segu, diu que era un jove caçador que només anava acompanyat de la mare o de qui el pare era senzillament irrellevant (Kesteloot 1980): atorgat el dret d'establiment a Segu, el noi aviat encapçalarà la Fla'n Ton o associació de joves i, aprofitant en societat patrilinial banmana l'absència d'autoritat paterna, farà servir la casa com centre de trobada dels joves i anirà fent-se una clientela entre els seus companys per deutes de beguda. Amb els anys, Biton disposa d'una sòlida força de joves guerrers dependents i amb ells ocupa truculentament el poder a Segu i les poblacions pròximes, enfortit per una dinàmica de guerra cada cop més intensa, activitat que margina i posa en subordinació als llinatges no especialitzats en la guerra.
Els Ton-denw 5 o "nens de l'Associació" esdevenen alhora la columna vertebral de l'Estat o Furu-ba (Unió o terra dels nous esposos) i Ton-jonw o "captius" de Biton, amb qui estan endeutats i lligats per jurament de sang davant dels ídols ancestrals del Faama o monarca (Diarra 1980). Així, mentre Massa Kulibaly uns anys abans havia pactat amb esclaus fugitius, amb poders clànics i amb petits Estats kaartanké, Biton aprofità la força associativa dels joves per trencar el model clànic i establir una autocràcia sense contrapesos. S'entén que el Kulibaly de Kaarta fos reconegut com rei legítim o "maassa" i que, en contrast, Biton adoptés o rebés el nom de faama, aquell que disposa de la força.
La banmanaya, un protomodel de democràcia? z Content No Sfwed Awards Phpp f Very Sensual t Content No Sfwed Awards Phpl Very e Very Girl Sensual